L'àvia Marcel·lina

L’àvia Marcel.lina viu en una casa molt bonica, en una feixa sota un turó. Té la seva habitació al pis de dalt i, a sota hi ha la cuina, on prepara pastissos i el menjador amb la seva butaca, on sent la ràdio, cus i canta. L’àvia viu sola, però la veritat és que té un munt d’amics: El cuquet  que no para de menjar, el Martinet que sempre vol sentir contes, la colla del nas fi...

Martinet

El Martinet va nèixer a casa, un dia de tardor. Potser per això té aquests colors de bosc. 

El primer que li va demanar al reis, quan encara era molt petit, va ser un tren de fusta amb tres vagons. Li agraden molt els trens! I també jugar amb la Lluna, la seva germana, s'ho passen pipa! Per això va estar tan amoïnat quan la Lluna va perdre el riure... és una història llarga que va passar fa molt de temps, haureu de demanar-li al Martinet que us l'expliqui! Ara s'ha fet gran, és amic de l’àvia Marcel.lina i sovint la va a veure per sentir les seves històries, com la del cuquet que hi havia a la cuina, aquesta li encanta.

La vaca Margarida

A la vaca Margarida li va passar una de grossa. Jo me l’estimo molt.

Ens vam conèixer un dia en una llibreria a Terrassa. Va ser per casualitat, jo hi havia anat amb una amiga, ella ja hi era, en un prestatge baixet i ben a la vista. Ens vam caure bé de seguida i la vaig convidar a casa.  És una vaca increïble, especial, diferent. Sembla una vaca qualsevol, però ella, és la vaca que va pondre un ou. Si, si, heu llegit bé. Una vaca que va pondre un ou. El dia que vaig fer aquesta foto s’estava posant guapa per fer una entrevista amb uns periodistes. Em penso que encara viu a la masia de Can Bellpuig, si hi aneu doneu-li una abraçada de part meva!
Si vols sentir l'entrevista, punxa aquí. 

Trastades

Anirem de la mà de la Nara, seguint les seves petjades sobre la neu blanca com el paper, coneixerem l'Emilio i el fantàstic krakus. Pareu bé l’orella, sentireu com les paraules us embolcallen...Obriu bé els ulls, veureu néixer les imatges del no res! 

Qui vulgui un tastet de colors, pot visitar la cuina del Pitu

Contes il.lustrats, de Ciutadella a Santa Coloma de Gramenet

Amb la clau màgica, a punt d'obrir la porta de la imaginació

Les primeres trastades van ser a Cornellà, a la Biblioteca Marta Mata. Poc després narracions a la vora del mar, per les biblioteques del Consell Insular de Menorca. La Nara va estar encantada, de tantes orelles atentes, de les mirades somrients que encara recorda i dels verds i blaus que han quedat a la capsa de les pintures i dins la maleta de cartró. 

Tot just fa uns dies, el 12 de maig, vam anar a celebrar l'aniversari de la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré, a Santa Coloma de Gramenet.  Vam ser una bona colla, entre nenes, nens, pares, mares, monitores i bibliotecàries. Sort que tothom portava la clau màgica! Vam poder obrir la maleta, veure volar la Nara i anar fins a casa de Krakus. Això si, el Pitu ens ho va posar ben difícil amb una endevinalla a tot color!

Biblioteca Singuerlín- Salvador Cabré. Maig 2011

Sessions de contes per petits i grans

<a alt='podcast Contes i altres trastos en iVoox' href='http://www.ivoox.com/escuchar-contes-i-altres-trastos_nq_16927_1.html'><img border='0' src='http://www.ivoox.com/miscell/podcast_2Contes_i_altres_trastos_en_ivoox.png'/></a>

Setmana del llibre en Català, setembre 2010